Avui vull escriure per aquelles persones que a la seva infantesa els a canviat tota la seva vida sobretot que en estat amb cadira de rodes o lligats amb llit dels nervis perquè la vida per mi ha sigut un fàstic sobretot perquè jo en algun moment que estava molt depressiva m'he volgut morir perquè m'he pensat que la vida no serveix per res i que tot és una merda i que jo també ho soc i totes aquelles paraulotes lletges que ja en el món . Tot això ho escric perquè a vagades m'en fonso i estic casi a punt de caure amb una depressió. I de vegades em faig aquesta mateixa pregunta, i perquè m'ha tocat a mi està amb aquesta situació?
A vegades la meva pregunta ni els meus pares ni els meus familiars ,ni ningú me la pot respondre ni solucionar i aixó a vegades també em pregunto perquè no me la pot respondre ningú.
I això em fa molta ràbia perquè també em pregunto moltes coses sobre la gent gran i no mela pot ni explicar ni el meu terapeuta familiar perquè a vegades el primer dia d'anar el terapeuta em feia sentí com una nena petitai això no em va agradar perquè vull ser madura com una noia de 21 anys casi 22 anys perquè així els meus pares em veguin de lo que sóc capaç però a vegades tinc enfados amb tothom però ara són enfados curtets perquè he après a tenir una mica de autocrítca perquè vull comença a ser una mica més forta amb lo que em diu la gent.
Aquest escrit l'he escrit per aquelles persones que a vegades no tenen gaire autocrítica que no perdin aquella fe i voluntat perquè la vida dóna moltes voltes en el entorn nostre i per aixó vul escriure aquesta carta perquè sàpiguen aquelles persones que es troben en aquest cas que llutin i que fiquin molta de la seva voluntad perquè com ja us dic la vida són quatre dies i que quan no estiguin el nostres familiars ens hem de valdre per nosaltres mateixos i aixó és el que penso cada dia desde que em va passa aixó.
MARTA MARTÍN
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Molt bé, Marta ho has escrit tu sola?
doncs si és que sí enorabona!
Núria
Marta, creia que se habia quedado gravado lo que te escribi el otro día pero ya veo que no, no piensens que no consulto tu bolc, lo hago cada día, lo que pada es que soy muy torpe y escribo, escribo pero luego no se me guarda.
Ya sabes que estamos muy orgullosos de ti por todo por tu superación a los problemas que has tenido con tu enfermedad y por el cambio que estas realizado en ti digo que ESTAS REALIZANDO porque eres tu sola lo que lo estas haciendo, los demás estamos a tu lado pero el merito solo es tuyo, ya sabes mirarte cada día en ek espejo y pensar en las cosas positivas que tu tienes y como madre que soy tuya te digo que eres muy valiosa para todos los que te conocemos, por tu interior, por como eres, por tus pensamientos, por tu bondad
ho he aconseguit Marta, s'ha quedat grabat, "Ole tu madre"
Publica un comentari a l'entrada