El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals; el mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant; és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent. És el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia, la lluna és reina de la nit; sovint s'adorm entre les veles i al matí no es pot amagar; aleshores ens fa de bandera i el sol vol fer-se enrere i fugir. Aleshores ens fa de bandera i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.
El mar serà tot per nosaltres, ja som senyors i reis del mar; tots voldran fugir de la lluna que flameja al nostre estendard; però per a ells no hi haurà cap clemència, perquè Al•là ens ha volgut triomfants. Però per a ells no hi haurà cap clemència, perquè Al•là ens ha volgut triomfants. Les veles s'inflaran el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.
I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d'Al•là; i aquest mar estimat serà nostre, serà el mar dels germans musulmans. I aquest mar estimat serà nostre, serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.
Tema de: MAR I CEL
Títol: LES VELES S'INFLARAN.
1 comentari:
Que tal marta?
Quina passada això de ser pirata oi?
va entra algun dia el meu blog i escriu algun comentari ok?!
Núria Valero
http://clubjimmy.blogspot.com
La teva Profe particular.
Publica un comentari a l'entrada